Tag Archives: Llibres

ciutat de lladres

 

David Benioff explica una història agredolça de supervivència de dos joves durant el setge de Leningrad. Tot i estar ambientada en un moment històric dur i cruent, l’autor no perd el sentit de l’humor i ens sap arrencar somriures i més d’una riallada. Els personatges són entranyables, dels que t’acompanyen per sempre més. Molt recomanable per aprendre, no oblidar, riure i plorar una mica.

 

 

3 comentaris

Filed under Llibres

el cel és blau, la terra blanca‏

És una novel·la de Hiromi Kawakami diferent, que explica una història d’amor diferent d’una manera diferent, poètica, elegant, senzilla, íntima, minimalista i preciosa. Respira cultura japonesa, sake, haikus, cirerers florits, tofu… En un estil aparentment senzill i sense grans complicacions, retrata els moments que comparteix la parella i fa entrar el lector de ple en la seva intimitat. Tot plegat embolcallat pel respecte al proïsme, l’amor a la natura, a la cultura i a la màgia de les coses senzilles. Si ja tenia ganes de viatjar al país del sol naixent, ara em deleixo!

Deixa un comentari

Filed under Llibres

Paolo Giordano + Mayte Martín

Després de molts dies a la llista d’espera de la biblioteca, em va tocar. Quan vaig llegir els dos primers capítols que introdueixen els dos personatges de “La solitud dels nombres primers”, vaig saber que tenia entre les mans una història de les que fan mal, que et remouen per dins i que t’acompanyen per sempre. El Mattia i l’Alice em van transportar a èpoques difícils i a situacions doloroses de la meva vida i de la de persones que conec. Vaig tornar a l’escola, a l’institut, als vestidors de la classe d’educació física i a molts dies tristos i carrerons sense sortida. En Paolo Giordano reobre les cicatrius que tots hem anat acumulant amb el pas del temps. L’únic consol, potser, saber que no estem tan sols en la nostra solitud.   

I no entenc gaire per què, però la banda sonora que m’ha acompanyat durant aquesta lectura ha estat la cançó “Por la mar chica del puerto” de la Mayte Martín del disc “AlcantaraManuel”.

5 comentaris

Filed under Llibres, Música

Elegia per un americà

Aquests dies he estat llegint Elegia per un americà de de Siri Hustvedt i la veritat és que me només l’he acabat perquè tenia l’esperança que el final em sorprendria i compensaria l’esforç que havia fet per arribar-hi. Malauradament, no ha estat així. Després innombrables descripcions de somnis, històries sobre familiars morts, introduccions a personatges que, en la meva opinió, no aporten res a la narració, s’acaba. M’he quedat amb la sensació d’haver-me perdut alguna cosa.

Deixa un comentari

Filed under Llibres

Revolutionary Road

Vaig devorar la novel·la de Richard Yates tot i que d’entrada em feia una mica de mandra, potser per tanta promoció de l’adaptació cinematogràfica de de Sam Mendes. És un retrat cru de la classe mitjana americana fàcilment extrapolable a la nostra. Està ambientada als anys 50 però tracta temes existencials universals que van fer que en certs moments m’hagués d’esforçar per contextualitza-me: em pensava que parlaven de mi! Va de renunciar als somnis de joventut, d’entrar a la roda de la societat, de perdre llibertats i guanyar obligacions, de la diferència entre gèneres, de la tristesa, la soledat existencial, la frustració, de l’egoisme, de supèrbia, de la comunicació dins de la parella, de la maternitat, de renunciar, de conformar-se, de la vida real, suposo… Per mi, la perla de la història és quan t’adones que el més dement de tots, és alhora el més clarivident.

Em va agradar molt, em va fer pensar i estava intrigadíssima per veure com l’havien adaptat al cinema, ja que em va semblar molt introspectiva. Així que, pocs dies després d’haver acabat el llibre, vaig veure la pel·lícula. Els detalls estan molt cuidats, en cada escena pots identificar quina part del llibre estan interpretant. Han canviat poques coses i els canvis em van semblar justificats. Però mai podré saber si, sense haver llegit el llibre abans, la pel·lícula m’hauria transmès el mateix. Em sembla que no.

 

Deixa un comentari

Filed under Llibres, Pel·lícules

L’elegància de l’eriçó

l'elegència de l'ericçoJa l’he acabat! Déu meu, com he plorat… Però no només ha estat un bany de llàgrimes, també he rigut, pensat, somrigut, reflexionat… I m’ha donat pistes sobre com sobreviure els dies grisos, gaudir de la solitud i de les coses petites, de la companyia dels amics i de l’Art. Em recomano a mi mateixa llegir-lo un cop cada any, segur que encara en puc treure molt més suc.

Deixa un comentari

Filed under Llibres

Anna Karènina

ana kareninaFa uns mesos, vaig començar L’elegància de l’eriçó de Muriel Barbery. Les referències a Anna Karènina eren tantes, que no vaig poder continuar sense abans llegir aquest clàssic que, com tants d’altres, em faltava. Des del principi – Totes les famílies felices s’assemblen. Cada família dissortada ho és a la seva manera – em va enganxar i l’he devorat fins al final. El perssonatge d’Anna és fascinador però els que m’han robat totalment el cor han estat en Levin i la Kitty, no els oblidaré, no es pot ser més entranyable, són com de la família. Bé, ara ja em sento preparada per l’eriçó…

Deixa un comentari

Filed under Llibres