Tag Archives: Literatura

ciutat de lladres

 

David Benioff explica una història agredolça de supervivència de dos joves durant el setge de Leningrad. Tot i estar ambientada en un moment històric dur i cruent, l’autor no perd el sentit de l’humor i ens sap arrencar somriures i més d’una riallada. Els personatges són entranyables, dels que t’acompanyen per sempre més. Molt recomanable per aprendre, no oblidar, riure i plorar una mica.

 

 

3 comentaris

Filed under Llibres

el cel és blau, la terra blanca‏

És una novel·la de Hiromi Kawakami diferent, que explica una història d’amor diferent d’una manera diferent, poètica, elegant, senzilla, íntima, minimalista i preciosa. Respira cultura japonesa, sake, haikus, cirerers florits, tofu… En un estil aparentment senzill i sense grans complicacions, retrata els moments que comparteix la parella i fa entrar el lector de ple en la seva intimitat. Tot plegat embolcallat pel respecte al proïsme, l’amor a la natura, a la cultura i a la màgia de les coses senzilles. Si ja tenia ganes de viatjar al país del sol naixent, ara em deleixo!

Deixa un comentari

Filed under Llibres

Paolo Giordano + Mayte Martín

Després de molts dies a la llista d’espera de la biblioteca, em va tocar. Quan vaig llegir els dos primers capítols que introdueixen els dos personatges de “La solitud dels nombres primers”, vaig saber que tenia entre les mans una història de les que fan mal, que et remouen per dins i que t’acompanyen per sempre. El Mattia i l’Alice em van transportar a èpoques difícils i a situacions doloroses de la meva vida i de la de persones que conec. Vaig tornar a l’escola, a l’institut, als vestidors de la classe d’educació física i a molts dies tristos i carrerons sense sortida. En Paolo Giordano reobre les cicatrius que tots hem anat acumulant amb el pas del temps. L’únic consol, potser, saber que no estem tan sols en la nostra solitud.   

I no entenc gaire per què, però la banda sonora que m’ha acompanyat durant aquesta lectura ha estat la cançó “Por la mar chica del puerto” de la Mayte Martín del disc “AlcantaraManuel”.

5 comentaris

Filed under Llibres, Música

Elegia per un americà

Aquests dies he estat llegint Elegia per un americà de de Siri Hustvedt i la veritat és que me només l’he acabat perquè tenia l’esperança que el final em sorprendria i compensaria l’esforç que havia fet per arribar-hi. Malauradament, no ha estat així. Després innombrables descripcions de somnis, històries sobre familiars morts, introduccions a personatges que, en la meva opinió, no aporten res a la narració, s’acaba. M’he quedat amb la sensació d’haver-me perdut alguna cosa.

Deixa un comentari

Filed under Llibres

Basilio Losada

A la facultat vaig tenir el privilegi d’assistir a tres cursos que impartia el catedràtic de Filologia Gallega i Portuguesa Basilio Losada. Les seves classes no eren només de Literatura, eren de la vida. Contextualitzava els autors de tal manera que et transportava al moment històric en carn i ossos. Amb un sentit de l’humor càustic i una visió clarivident de la realitat, et feia entrar dins de les obres. Més d’una vegada ens havíem hagut d’empassar les llàgrimes sentint-lo llegir un poema de Rosalía de Castro. Era admirat per tots; l’any que es va jubilar com a catedràtic, es van acabar les places a les seves assignatures i molts hi assistien sense estar-hi matriculats. Si no arribaves d’hora, havies de seure a les escales  o a terra.

A les seves classes jo prenia apunts de la matèria del curs a la part de dalt dels folis i al part de sota anotava totes les perles que el gran mestre deixava anar sobre altres temes. Sempre he considerat aquests apunts com un tresor i em faria molta pena que es fessin malbé. Ara que tinc un blog, he vit la oportunitat de conservar aquests petits fragments en un format més adequat. Per tant, tinc  intenció de transcriure’ls aquí per dates.

Deixa un comentari

Filed under Basilio Losada

Revolutionary Road

Vaig devorar la novel·la de Richard Yates tot i que d’entrada em feia una mica de mandra, potser per tanta promoció de l’adaptació cinematogràfica de de Sam Mendes. És un retrat cru de la classe mitjana americana fàcilment extrapolable a la nostra. Està ambientada als anys 50 però tracta temes existencials universals que van fer que en certs moments m’hagués d’esforçar per contextualitza-me: em pensava que parlaven de mi! Va de renunciar als somnis de joventut, d’entrar a la roda de la societat, de perdre llibertats i guanyar obligacions, de la diferència entre gèneres, de la tristesa, la soledat existencial, la frustració, de l’egoisme, de supèrbia, de la comunicació dins de la parella, de la maternitat, de renunciar, de conformar-se, de la vida real, suposo… Per mi, la perla de la història és quan t’adones que el més dement de tots, és alhora el més clarivident.

Em va agradar molt, em va fer pensar i estava intrigadíssima per veure com l’havien adaptat al cinema, ja que em va semblar molt introspectiva. Així que, pocs dies després d’haver acabat el llibre, vaig veure la pel·lícula. Els detalls estan molt cuidats, en cada escena pots identificar quina part del llibre estan interpretant. Han canviat poques coses i els canvis em van semblar justificats. Però mai podré saber si, sense haver llegit el llibre abans, la pel·lícula m’hauria transmès el mateix. Em sembla que no.

 

Deixa un comentari

Filed under Llibres, Pel·lícules

L’elegància de l’eriçó

l'elegència de l'ericçoJa l’he acabat! Déu meu, com he plorat… Però no només ha estat un bany de llàgrimes, també he rigut, pensat, somrigut, reflexionat… I m’ha donat pistes sobre com sobreviure els dies grisos, gaudir de la solitud i de les coses petites, de la companyia dels amics i de l’Art. Em recomano a mi mateixa llegir-lo un cop cada any, segur que encara en puc treure molt més suc.

Deixa un comentari

Filed under Llibres