Tag Archives: cinema

Cinco días sin Nora

Vaig veure aquesta pel·lícula mexicana al Festival de Cinema Jueu de Barcelona i em va encantar. Una dona jueva se suïcida, però abans ha maquinant un pla perquè l’home de qui es va divorciar 20 anys enrere, l’hagi de vetllar durant 5 dies. D’entrada pot semblar un drama però no ho és. El que comença com una comèdia negra tronxant, acaba amb una reflexió agredolça sobre la vida, la mort i l’amor, ironitzant pel camí sobre la religió. Els actors estan genials, sobretot l’ex-marit (Fernando Luján). Tant de bo fóssim capaços de mirar la mort a la cara i riure’ns-en de tant en tant, és un exercici alliberador.

2 comentaris

Filed under Pel·lícules

Avatar

No he llegit res del que s’ha dit d’aquesta pel·lícula. Segurament, com sempre, hi ha qui opina que és un producte comercial i aquestes coses, però a mi em va semblar preciosa estèticament i, tot i que té un final naïf made in Hollywood, el missatge de fons em va arribar. Quan vaig sortir del cinema, el nostre planeta em va semblar més gris i fet malbé que mai, me n’hauria anat a viure a Pandora tranquil·lament!

2 comentaris

Filed under Pel·lícules

Deliciosa Martha

No em cansaré mai de veure aquesta pel·lícula. De tant en tant me la poso i tot i que me la sé de memòria, em torna a agradar. La història no aporta res de nou, ni tan sols és original però està explicada d’una manera delicada i elegant, les escenes de cuina són precioses, la música m’encanta i els actors estan impressionants. Molt recomanable pels amants de la cuina. Això si, fa venir una gana…

2 comentaris

Filed under Pel·lícules

Revolutionary Road

Vaig devorar la novel·la de Richard Yates tot i que d’entrada em feia una mica de mandra, potser per tanta promoció de l’adaptació cinematogràfica de de Sam Mendes. És un retrat cru de la classe mitjana americana fàcilment extrapolable a la nostra. Està ambientada als anys 50 però tracta temes existencials universals que van fer que en certs moments m’hagués d’esforçar per contextualitza-me: em pensava que parlaven de mi! Va de renunciar als somnis de joventut, d’entrar a la roda de la societat, de perdre llibertats i guanyar obligacions, de la diferència entre gèneres, de la tristesa, la soledat existencial, la frustració, de l’egoisme, de supèrbia, de la comunicació dins de la parella, de la maternitat, de renunciar, de conformar-se, de la vida real, suposo… Per mi, la perla de la història és quan t’adones que el més dement de tots, és alhora el més clarivident.

Em va agradar molt, em va fer pensar i estava intrigadíssima per veure com l’havien adaptat al cinema, ja que em va semblar molt introspectiva. Així que, pocs dies després d’haver acabat el llibre, vaig veure la pel·lícula. Els detalls estan molt cuidats, en cada escena pots identificar quina part del llibre estan interpretant. Han canviat poques coses i els canvis em van semblar justificats. Però mai podré saber si, sense haver llegit el llibre abans, la pel·lícula m’hauria transmès el mateix. Em sembla que no.

 

Deixa un comentari

Filed under Llibres, Pel·lícules

Cerezos en flor

cerezos en florEl dissabte passat vaig veure la pel·lícula Cerezos en flor i encara no me l’he pogut treure del cap. Quan es va acabar no me’n vaig poder anar a dormir, vaig estar plorant una hora seguida. Em va parlar de moltes coses com ara l’amor a la parella i a la família, de la soledat existencial, de com pots connectar millor amb un desconegut que amb algú amb qui has compartit la vida, també del Japó i els seus contrastos, de la vellesa, dels somnis no realitzats i del sentiment de culpa. Però sobretot em va parlar de la mort fent-m’hi reflexionar des d’un punt de vista que, potser per edat i circumstàncies de la vida, no havia descobert encara. Em va agradar molt i encara em segueix allà on vaig.

Deixa un comentari

Filed under Pel·lícules