Sorpreses que et dóna la vida…

Abans d’ahir va ser el meu aniversari. Conduint cap a la feina vaig veure un conegut que caminava cap a la seva, que és en una zona allunyada del poble. Sense pensar-m’ho, vaig parar i el vaig portar. Pel camí em va explicar que està molt content tot i que el que fa ara no té res a veure amb la seva professió real, més creativa. Jo li vaig dir que me n’alegrava de veritat. Quan ens havíem acomiadat, de cop va tornar a entrar al cotxe i em va fer dos petons. Em vaig sorprendre i li vaig dir que havia fet bé de fer-me’ls perquè era el meu aniversari. Al vespre, quan vaig arribar a casa, em vaig trobar aquesta planta, me l’havia portat ell! Són sorpreses que et dóna la vida que, de tant en tant, em fan pensar que potser l’home no és un llop per l’home…

2 comentaris

Filed under Filosofades

Avatar

No he llegit res del que s’ha dit d’aquesta pel·lícula. Segurament, com sempre, hi ha qui opina que és un producte comercial i aquestes coses, però a mi em va semblar preciosa estèticament i, tot i que té un final naïf made in Hollywood, el missatge de fons em va arribar. Quan vaig sortir del cinema, el nostre planeta em va semblar més gris i fet malbé que mai, me n’hauria anat a viure a Pandora tranquil·lament!

2 comentaris

Filed under Pel·lícules

Paolo Giordano + Mayte Martín

Després de molts dies a la llista d’espera de la biblioteca, em va tocar. Quan vaig llegir els dos primers capítols que introdueixen els dos personatges de “La solitud dels nombres primers”, vaig saber que tenia entre les mans una història de les que fan mal, que et remouen per dins i que t’acompanyen per sempre. El Mattia i l’Alice em van transportar a èpoques difícils i a situacions doloroses de la meva vida i de la de persones que conec. Vaig tornar a l’escola, a l’institut, als vestidors de la classe d’educació física i a molts dies tristos i carrerons sense sortida. En Paolo Giordano reobre les cicatrius que tots hem anat acumulant amb el pas del temps. L’únic consol, potser, saber que no estem tan sols en la nostra solitud.   

I no entenc gaire per què, però la banda sonora que m’ha acompanyat durant aquesta lectura ha estat la cançó “Por la mar chica del puerto” de la Mayte Martín del disc “AlcantaraManuel”.

5 comentaris

Filed under Llibres, Música

Elegia per un americà

Aquests dies he estat llegint Elegia per un americà de de Siri Hustvedt i la veritat és que me només l’he acabat perquè tenia l’esperança que el final em sorprendria i compensaria l’esforç que havia fet per arribar-hi. Malauradament, no ha estat així. Després innombrables descripcions de somnis, històries sobre familiars morts, introduccions a personatges que, en la meva opinió, no aporten res a la narració, s’acaba. M’he quedat amb la sensació d’haver-me perdut alguna cosa.

Deixa un comentari

Filed under Llibres

Deliciosa Martha

No em cansaré mai de veure aquesta pel·lícula. De tant en tant me la poso i tot i que me la sé de memòria, em torna a agradar. La història no aporta res de nou, ni tan sols és original però està explicada d’una manera delicada i elegant, les escenes de cuina són precioses, la música m’encanta i els actors estan impressionants. Molt recomanable pels amants de la cuina. Això si, fa venir una gana…

2 comentaris

Filed under Pel·lícules

Basilio Losada

A la facultat vaig tenir el privilegi d’assistir a tres cursos que impartia el catedràtic de Filologia Gallega i Portuguesa Basilio Losada. Les seves classes no eren només de Literatura, eren de la vida. Contextualitzava els autors de tal manera que et transportava al moment històric en carn i ossos. Amb un sentit de l’humor càustic i una visió clarivident de la realitat, et feia entrar dins de les obres. Més d’una vegada ens havíem hagut d’empassar les llàgrimes sentint-lo llegir un poema de Rosalía de Castro. Era admirat per tots; l’any que es va jubilar com a catedràtic, es van acabar les places a les seves assignatures i molts hi assistien sense estar-hi matriculats. Si no arribaves d’hora, havies de seure a les escales  o a terra.

A les seves classes jo prenia apunts de la matèria del curs a la part de dalt dels folis i al part de sota anotava totes les perles que el gran mestre deixava anar sobre altres temes. Sempre he considerat aquests apunts com un tresor i em faria molta pena que es fessin malbé. Ara que tinc un blog, he vit la oportunitat de conservar aquests petits fragments en un format més adequat. Per tant, tinc  intenció de transcriure’ls aquí per dates.

Deixa un comentari

Filed under Basilio Losada

Costelles de porc amb poma i ceba

Fa dues setmanes vaig anar a un curs de cuina i un dels palats que vam fer va ser aquest. Reconec que d’entrada, quan ens van anomenar els plats que faríem, aquest no em va cridar gens l’atenció i que probablement en un restaurant no l’hauria demanat mai. Però una vegada el vaig tastar, em va semblar molt bo. A més, és molt fàcil de fer i econòmic.

Ingredients:

  • costella de porc a talls
  • poma
  • ceba
  • sal
  • pebre

Preparació:

Salpebrem les costelles i les marquem en una cassola. Les retirem i en el mateix oli fem la ceba a foc lent. Quant la ceba està daurada hi afegim la poma pelada i tallada a làmines. Quan la poma està cuita hi afegim les costelles i ho deixem coure una estona fins que la carn estigui tendre.

El resultat:

La carn queda tendríssima, la ceba i la poma es desfan i el contrast entre dolç i salat dóna un toc diferent al plat.

Deixa un comentari

Filed under Cuina