Category Archives: Filosofades

La meva olimpíada personal

No sóc una persona metòdica, ordenada, constant, coherent i aquestes coses. Quan escric, faig un esforç de síntesi brutal, no m’agrada enrotllar-me (cosa que no vol dir que no ho faci sovint). I ara he d’explicar una cosa que em preocupa i que m’acompanyarà la resta de la meva vida i no sé per on començar. La cosa es diu escoliosi idiopàtica i és una deformació de la columna vertebral. Tot i que l’he tingut tota la vida i fins i tot vaig portar un corsé durant 3 anys de la meva infantesa i adolescència, feia molt temps que vivia fent veure que havia desaparegut. Fins que l’altre dia un osteòpata que em va visitar em va fer tornar a la realitat quan em va recordar que “la cosa” segueix aquí i que, a més, ha empitjorat força. Per tant, si vull pal·liar els estralls que aquesta desviació està causant i causarà amb els anys al meu cos, m’he d’aplicar i deixar el caos per una altra reencarnació: he de fer uns exercissis correctius cada dia de la meva vida de forma metòdica i valenta. Després d’un mes d’enfadar-me, dramatitzar i plànyer la meva sort, he decidit que ha arribat el moment de començar a buscar-hi la part positiva i he descobert que existeix: tinc la possibilitat de lluitar contra “la cosa”! I no em sembla poc. Només he de fer l’esforç de no oblidar-me’n. Com em va dir l’osteòpata: ara comença la meva olimpíada personal!

Anuncis

4 comentaris

Filed under Filosofades

Sorpreses que et dóna la vida…

Abans d’ahir va ser el meu aniversari. Conduint cap a la feina vaig veure un conegut que caminava cap a la seva, que és en una zona allunyada del poble. Sense pensar-m’ho, vaig parar i el vaig portar. Pel camí em va explicar que està molt content tot i que el que fa ara no té res a veure amb la seva professió real, més creativa. Jo li vaig dir que me n’alegrava de veritat. Quan ens havíem acomiadat, de cop va tornar a entrar al cotxe i em va fer dos petons. Em vaig sorprendre i li vaig dir que havia fet bé de fer-me’ls perquè era el meu aniversari. Al vespre, quan vaig arribar a casa, em vaig trobar aquesta planta, me l’havia portat ell! Són sorpreses que et dóna la vida que, de tant en tant, em fan pensar que potser l’home no és un llop per l’home…

2 comentaris

Filed under Filosofades

Banyoles: un dia per no oblidar

Ho he aconseguit!!! Dios, qué bien me siento… Avui ha estat un dia per no oblidar, he fet la travessia de l’estany de Banyoles i me’n sento molt, molt  orgullosa. Vull escriure-ho per intentar recordar aquesta sensació que sé que, per desgràcia, amb els dies s’anirà esborrant.  M’he estat entrenant però estava nerviosa, no ho veia clar i ho he fet sola, he superat la por i la incertesa, és un exercici que hauria de fer més sovint perquè és molt agradable. Ara estic cansada però contenta i m’emporto un dia de sol, natura, esport, bons amics i una màgia que poques vegades trobo en les multituds: unes dues mil persones de bon humor passant-s’ho bé fent esport a l’aire lliure i prou. Estic com nova!

Deixa un comentari

Filed under Esports, Filosofades

no tornem a començar, continuem!

Tornem a la rutina, ens apuntem al gimnàs, a anglès, comencem a fer règim, deixem de fumar, intentem no enfadar-nos i ser millors persones i a sobre, comencen tots els col·leccionables possibles per fascicles!! Al loro, que no nos embauquen: la vida no es cíclica, és lineal; no tornem a començar, continuem! És fácil caure en la trampa i pensar que cada 1 de setembre renaixem però no és veritat, el nostre tren fa molt temps que va sortir de l’estació. L’estiu tornarà però no serà l’Estiu, serà un estiu més i un de menys.
 
Que consti que no voldria que això sonés dramàtic, al contrari. Recordar una cosa tan obvia com aquesta m’ajuda a recordar que cada dia compta, tan si és dilluns 13 de gener, fa un fred que pela, he de currar, el jefe em puteja, tinc mocs, fred i res a la nevera, com si és 15 d’agost i estic en una festa de xiringuito rient amb els amics.
 
En fi, que restem dies i intento ser-ne conscient a cada moment, valorant que també sumo kilòmetres de viatge i això m’encanta!

Deixa un comentari

Filed under Filosofades

guardar el meu propi secret…‏

Quan em convé, tinc molt sentit del ridícul. Dic “quan em convé” perquè la majoria de gent que em coneix i ha seguit la meva trajectòria vital, les meves aventures i desventures, no hi estaria massa d’acord. Però si, en tinc! I també tinc moltes ganes de tenir un blogg d’quests. Per tant, he decidit començar-ne un de forma anònima. Estic contenta però també em fa respecte; mai m’he considerat bona escrivint i tampoc tinc clar què vull dir. Però per provar-ho no s’hi perd res, no? A verue quan temps sóc capaç de guardar el meu propi secret…

Deixa un comentari

Filed under Filosofades