Monthly Archives: Desembre 2009

Elegia per un americà

Aquests dies he estat llegint Elegia per un americà de de Siri Hustvedt i la veritat és que me només l’he acabat perquè tenia l’esperança que el final em sorprendria i compensaria l’esforç que havia fet per arribar-hi. Malauradament, no ha estat així. Després innombrables descripcions de somnis, històries sobre familiars morts, introduccions a personatges que, en la meva opinió, no aporten res a la narració, s’acaba. M’he quedat amb la sensació d’haver-me perdut alguna cosa.

Deixa un comentari

Filed under Llibres

Deliciosa Martha

No em cansaré mai de veure aquesta pel·lícula. De tant en tant me la poso i tot i que me la sé de memòria, em torna a agradar. La història no aporta res de nou, ni tan sols és original però està explicada d’una manera delicada i elegant, les escenes de cuina són precioses, la música m’encanta i els actors estan impressionants. Molt recomanable pels amants de la cuina. Això si, fa venir una gana…

2 comentaris

Filed under Pel·lícules

Basilio Losada

A la facultat vaig tenir el privilegi d’assistir a tres cursos que impartia el catedràtic de Filologia Gallega i Portuguesa Basilio Losada. Les seves classes no eren només de Literatura, eren de la vida. Contextualitzava els autors de tal manera que et transportava al moment històric en carn i ossos. Amb un sentit de l’humor càustic i una visió clarivident de la realitat, et feia entrar dins de les obres. Més d’una vegada ens havíem hagut d’empassar les llàgrimes sentint-lo llegir un poema de Rosalía de Castro. Era admirat per tots; l’any que es va jubilar com a catedràtic, es van acabar les places a les seves assignatures i molts hi assistien sense estar-hi matriculats. Si no arribaves d’hora, havies de seure a les escales  o a terra.

A les seves classes jo prenia apunts de la matèria del curs a la part de dalt dels folis i al part de sota anotava totes les perles que el gran mestre deixava anar sobre altres temes. Sempre he considerat aquests apunts com un tresor i em faria molta pena que es fessin malbé. Ara que tinc un blog, he vit la oportunitat de conservar aquests petits fragments en un format més adequat. Per tant, tinc  intenció de transcriure’ls aquí per dates.

Deixa un comentari

Filed under Basilio Losada

Costelles de porc amb poma i ceba

Fa dues setmanes vaig anar a un curs de cuina i un dels palats que vam fer va ser aquest. Reconec que d’entrada, quan ens van anomenar els plats que faríem, aquest no em va cridar gens l’atenció i que probablement en un restaurant no l’hauria demanat mai. Però una vegada el vaig tastar, em va semblar molt bo. A més, és molt fàcil de fer i econòmic.

Ingredients:

  • costella de porc a talls
  • poma
  • ceba
  • sal
  • pebre

Preparació:

Salpebrem les costelles i les marquem en una cassola. Les retirem i en el mateix oli fem la ceba a foc lent. Quant la ceba està daurada hi afegim la poma pelada i tallada a làmines. Quan la poma està cuita hi afegim les costelles i ho deixem coure una estona fins que la carn estigui tendre.

El resultat:

La carn queda tendríssima, la ceba i la poma es desfan i el contrast entre dolç i salat dóna un toc diferent al plat.

Deixa un comentari

Filed under Cuina

Via verda Val de Zafan, Terra Alta i Baix Ebre

El meu parelladefet ha fet 35 anys i li vaig regalar un cap de setmana sorpresa a les vies verdes de Val de Zafan, Terra Alta i Baix Ebre en bicicleta. És una escapada molt recomanable per desconnectar i oxigenar-se una mica. No cal estar en forma, us asseguro que jo no anava en bicicleta des de la BH… Els danys col·laterals només van ser un lleuger mal de cul durant els dos dies següents.

Una vegada estudiat el perfil de les tres vies, que a la pràctica són una perquè són seguides, vaig decidir fer-les de l’interior cap al mar per aprofitar la baixada. I per assegurar-me de no fer ni una pujada, enlloc de començar a Alcanyís, vam començar a Vall-de-roures. El final de la ruta el vaig posar a Roquetes perquè em va semblar que seria més fàcil aparcar. Així, són en total uns 60 km. Llavors vaig trobar uns voluntaris benefactors que es van oferir a portar-nos des del final de la ruta, on vam deixar el cotxe, fins al principi.

Vaig partir l’itinerari en dues etapes de 30 km, vam dormir la nit del divendres a Vall-de-roures i la de dissabte a Bot. A la pràctica, com que tota l’estona fa baixada, em vaig adonar que podríem haver fet els 60 km en un sol dia. Però també va estar bé. Com que les etapes se’ns feien curtes, vam anar sortint de la via verda i visitant els pobles del voltant.

La ruta passa per nombrosos túnels sense il·luminació, per tant, és important portar llum a les bicicletes o frontals.

També recomano portar càmera de fer fotos, el paisatge és preciós; durant la primera meitat tens els Ports a la dreta, passes per viaductes i pel Santuari de la Fontcalda. Si s’hi va a l’estiu, hi ha molts llocs on banyar-se.

La segona part de la via discorre pel marge dret de l’Ebre, que es veu immens i impressionant. I durant els últims kilòmetres et rodegen camps de tarongers.

Ens va agradar molt, ens hem quedat amb ganes de fer-ne alguna altra. N’hi ha moltíssimes. Segur que aquest estiu repetirem!

Deixa un comentari

Filed under Esports

Revolutionary Road

Vaig devorar la novel·la de Richard Yates tot i que d’entrada em feia una mica de mandra, potser per tanta promoció de l’adaptació cinematogràfica de de Sam Mendes. És un retrat cru de la classe mitjana americana fàcilment extrapolable a la nostra. Està ambientada als anys 50 però tracta temes existencials universals que van fer que en certs moments m’hagués d’esforçar per contextualitza-me: em pensava que parlaven de mi! Va de renunciar als somnis de joventut, d’entrar a la roda de la societat, de perdre llibertats i guanyar obligacions, de la diferència entre gèneres, de la tristesa, la soledat existencial, la frustració, de l’egoisme, de supèrbia, de la comunicació dins de la parella, de la maternitat, de renunciar, de conformar-se, de la vida real, suposo… Per mi, la perla de la història és quan t’adones que el més dement de tots, és alhora el més clarivident.

Em va agradar molt, em va fer pensar i estava intrigadíssima per veure com l’havien adaptat al cinema, ja que em va semblar molt introspectiva. Així que, pocs dies després d’haver acabat el llibre, vaig veure la pel·lícula. Els detalls estan molt cuidats, en cada escena pots identificar quina part del llibre estan interpretant. Han canviat poques coses i els canvis em van semblar justificats. Però mai podré saber si, sense haver llegit el llibre abans, la pel·lícula m’hauria transmès el mateix. Em sembla que no.

 

Deixa un comentari

Filed under Llibres, Pel·lícules