Monthly Archives: Agost 2009

no tornem a començar, continuem!

Tornem a la rutina, ens apuntem al gimnàs, a anglès, comencem a fer règim, deixem de fumar, intentem no enfadar-nos i ser millors persones i a sobre, comencen tots els col·leccionables possibles per fascicles!! Al loro, que no nos embauquen: la vida no es cíclica, és lineal; no tornem a començar, continuem! És fácil caure en la trampa i pensar que cada 1 de setembre renaixem però no és veritat, el nostre tren fa molt temps que va sortir de l’estació. L’estiu tornarà però no serà l’Estiu, serà un estiu més i un de menys.
 
Que consti que no voldria que això sonés dramàtic, al contrari. Recordar una cosa tan obvia com aquesta m’ajuda a recordar que cada dia compta, tan si és dilluns 13 de gener, fa un fred que pela, he de currar, el jefe em puteja, tinc mocs, fred i res a la nevera, com si és 15 d’agost i estic en una festa de xiringuito rient amb els amics.
 
En fi, que restem dies i intento ser-ne conscient a cada moment, valorant que també sumo kilòmetres de viatge i això m’encanta!

Deixa un comentari

Filed under Filosofades

Sopa de miso amb carbassa i col

sopa de miso amb carbassa i colLa sopa de miso és molt fàcil de cuinar, en un moment està feta. A més, és un plat d’allò més pràctic, ja que el miso dura molt i acompanyat de qualsevol verdura que tinguem a la nevera queda boníssim. I per si tot això fos poc, és molt saludable i digerible.

Jo avui tenia col i carbassa i és el que hi he posat, però funciona amb qualsevol cosa: porro, bolets, pastanaga, carbassó, ceba, raves, etc..

 Ingredients (per una persona)

  • 400 ml d’aigua mineral
  • 1 cullerada petita de Dashi (bonítol assecat, el venen a qualsevol súper asiàtic)
  • 1 fulla d’alga kombu (n’he provat d’altres però aquesta és la que m’agrada més)
  • 1 tros de carbassa
  • Unes quantes fulles de col
  • 1 cullerada petita de miso

Preparació

Fem bullir durant uns 10 minuts l’aigua amb el Dashi, l’alga tallada ben petita (quan es rehidrata es fa molt grossa) i la carbassa a daus. A L’últim minut hi afegim la col a juliana. En un bol hi posem el miso i el dissolem amb una mica d’aigua. Quan ja no bulli (és molt important, ja que sinó el miso perd les seves propietats),  l’aboquem al bol i ja està preparada per menjar.

Deixa un comentari

Filed under Cuina

L’elegància de l’eriçó

l'elegència de l'ericçoJa l’he acabat! Déu meu, com he plorat… Però no només ha estat un bany de llàgrimes, també he rigut, pensat, somrigut, reflexionat… I m’ha donat pistes sobre com sobreviure els dies grisos, gaudir de la solitud i de les coses petites, de la companyia dels amics i de l’Art. Em recomano a mi mateixa llegir-lo un cop cada any, segur que encara en puc treure molt més suc.

Deixa un comentari

Filed under Llibres

adéu vacances amb “girls just want to have fun”

S’ha acabat… demà em toca matinar una altra vegada. Però no passa res, when the working day is done encara hi ha temps per some  fun i més amb aquesta versió tan preciosa de Russian Red. Qui no es conforma, és per que no vol…

Girls just want to have fun (Russian Red – versió original de Cindy Lauper)

I come home in the morning light
My mother says when you gonna live your life right
Oh mother dear we’re not the fortunate ones
And girls they want to have fun
Oh girls just want to have fun

The phone rings in the middle of the night
My father yells what you gonna do with your life
Oh daddy dear you know you’re still number one
But girls they want to have fun
Oh girls just want to have –

That’s all they really want
Some fun
When the working day is done
Girls – they want to have fun
Oh girls just want to have fun

Some boys take a beautiful girl
And hide her away from the rest of the world
I want to be the one to walk in the sun
Oh girls they want to have fun
Oh girls just want to have

That’s all they really want
Some fun
When the working day is done
Girls – they want to have fun
Oh girls just want to have fun,
They want to have fun,
They want to have fun….

Deixa un comentari

Filed under Música

The Wave Pictures – I Love You Like a Madman

M’agrada la lletra, la música, la veu del cantant i el vídeo. Què més es pot demanar!

I Love You Like a Madman

If I made it through Christmas without smoking
‘Til your parents went to bed
If you made it through too
Without sticking your nail scissors in my neck
I’ll buy you bras instead of pickled eggs
Chocolate instead of chutney
Good red wine instead of bad red wine
Next time I remember your birthday

I ate peaches straight from the can
The juice ran down my tongue
Over my lip
Slipped down my chin
Dripped onto your parents’ carpet

The air in here is dead
But we’re not finished yet
Throw the back door open
Let me see your breath

I love you like a madman
I miss you all the time
I wait for the morning
I will wait all night

I mixed rum and coke and lemonade
Asked for my presents in the kitchen
Alone again at 3am
I listened to them
With sugar round the rim and ash around the edges
Of the tiles and the tables
You didn’t sit up waiting
But somehow slept sober

Deixa un comentari

Filed under Música

Anna Karènina

ana kareninaFa uns mesos, vaig començar L’elegància de l’eriçó de Muriel Barbery. Les referències a Anna Karènina eren tantes, que no vaig poder continuar sense abans llegir aquest clàssic que, com tants d’altres, em faltava. Des del principi – Totes les famílies felices s’assemblen. Cada família dissortada ho és a la seva manera – em va enganxar i l’he devorat fins al final. El perssonatge d’Anna és fascinador però els que m’han robat totalment el cor han estat en Levin i la Kitty, no els oblidaré, no es pot ser més entranyable, són com de la família. Bé, ara ja em sento preparada per l’eriçó…

Deixa un comentari

Filed under Llibres

guardar el meu propi secret…‏

Quan em convé, tinc molt sentit del ridícul. Dic “quan em convé” perquè la majoria de gent que em coneix i ha seguit la meva trajectòria vital, les meves aventures i desventures, no hi estaria massa d’acord. Però si, en tinc! I també tinc moltes ganes de tenir un blogg d’quests. Per tant, he decidit començar-ne un de forma anònima. Estic contenta però també em fa respecte; mai m’he considerat bona escrivint i tampoc tinc clar què vull dir. Però per provar-ho no s’hi perd res, no? A verue quan temps sóc capaç de guardar el meu propi secret…

Deixa un comentari

Filed under Filosofades