ciutat de lladres

 

David Benioff explica una història agredolça de supervivència de dos joves durant el setge de Leningrad. Tot i estar ambientada en un moment històric dur i cruent, l’autor no perd el sentit de l’humor i ens sap arrencar somriures i més d’una riallada. Els personatges són entranyables, dels que t’acompanyen per sempre més. Molt recomanable per aprendre, no oblidar, riure i plorar una mica.

 

 

Anuncis

3 comentaris

Filed under Llibres

Pastís de formatge (New York Cheesecake)

Whole kitchen en la seva Proposta Dolça per al mes de juliol ens convida a preparar tot un clàssic de la rebosteria nord-americana, el New York Cheesecake.

Amb aquesta quantitat d’ingredients, surt un pastís per a unes 10 ó 12 persones

Base

Ingredients

  • 210 gr. de galetes
  • 40 gr. de sucre
  • 120 gr. de mantega

Preparació

Triturar les galetes fins que tinguin textura de farina. En un bol barrejar-les amb el sucre i la mantega fosa fins a formar una massa compacta.

Untar amb mantega la base i les parets d’un motlle desmotllable de 23 cmts per evitar que s’enganxi i s’esquerdi quan el pastís es refredi. Posar-hi la massa pressionant uniformement fins a obtenir una capa d’uns 3 cm. Reservar a la nevera.

Massa

Ingredients

  • 1 kg de formatge crema (tipus Philadelphia)
  • 190 gr. de sucre
  • 35 gr. de farina
  • 5 ous
  • 80 ml. de nata líquida
  • 1/4 cdta. ratlladura de llimona
  • 1 cdta d’extracte de vainilla

Preparació

Tots els ingredients han d’estar a temperatura ambient.

Batre el formatge, el sucre i la farina, afegir-hi els ous, un a un, batent després de cada addicció. Afegir la nata líquida, la llimona i la vainilla i barrejar fins que quedin tots els ingredients integrats, amb compte de no batre en excés, per no introduir aire a la massa.  

Abocar la massa sobre la base de galetes i introduir-la al prestatge del mig del forn preescalfat a 180º durant 15 minuts. Passat aquest temps, abaixar la temperatura a 120º graus i coure durant 1,5 hores més o fins que estigui consistent (el centre del pastís semblarà una mica humit, és normal).

Després, treure’l del forn deixar-lo refredar sobre una reixa mentre preparem el topping.

Topping

Ingredients

  • 240 ml. de crema agra (com que no n’he trobat, he fet servir 200 gr. de Crème Fraîche i 40 gr. de nata líquida)
  • 35 gr. de sucre
  • 1/2 cdta. d’extracte de vainilla
     

Preparació

En un bol posar la crema agra, el sucre i la vainilla i barrejar fins a obtenir una massa fluida.

Estendre aquesta barreja sobre el pastís calent, introduir-lo una altra vegada al forn i coure’l 15 minuts més.

Passat aquest temps, treure’l del forn, passar un ganivet o espàtula pel voltant de la paret de dins del motlle per afluixar-lo (això farà que desmotlli millor i ajudarà a prevenir l’aparició d’esquerdes en la superfície quan es refredi).

Introduir el pastís una altra vegada al forn apagat amb la porta oberta i deixar refredar.

Un cop fred, refrigerar-lo almenys 6 hores tapat amb paper film, millor tota la nit. D’un dia per l’altre, el pastís agafa més fermesa i gust.

Altres possibilitats:

Com que amb aquesta quantitat d’ingredients surt un pastís molt gros, hi ha la possibilitat de  congelar-lo col·locant-lo un cop fred en un recipient dins del congelador fins que estigui dur. Després, treure’l del congelador, embolicar-lo amb paper d’alumini i posar-lo dins d’una bossa per congelar. Tornar al congelador. A l’hora de descongelar, deixar-lo destapat a dins de la nevera durant la nit.

Ho he vist a: http://www.joyofbaking.com/Cheesecake.html#ixzz0ubAsekbk

7 comentaris

Filed under Cuina

el cel és blau, la terra blanca‏

És una novel·la de Hiromi Kawakami diferent, que explica una història d’amor diferent d’una manera diferent, poètica, elegant, senzilla, íntima, minimalista i preciosa. Respira cultura japonesa, sake, haikus, cirerers florits, tofu… En un estil aparentment senzill i sense grans complicacions, retrata els moments que comparteix la parella i fa entrar el lector de ple en la seva intimitat. Tot plegat embolcallat pel respecte al proïsme, l’amor a la natura, a la cultura i a la màgia de les coses senzilles. Si ja tenia ganes de viatjar al país del sol naixent, ara em deleixo!

Deixa un comentari

Filed under Llibres

Hamburgueses casolanes

Whole kitchen en la seva Proposta Salada per al mes de juliol ens convida a preparar tot un clàssic de la cuina contemporània com és l’Hamburguesa.

HAMBURGUESA

Ingredients per a dues persones:

  • pa ratllat
  • 3 branques de julivert fresc picat
  • 1/2 culleradeta de mostassa de Dijon
  • 200 g de carn de vedella picada
  • 1/2 ou batut
  • sal
  • pebre
  • oli d’oliva

Elaboració:

Posar un grapat de pa ratllat, el julivert, la mostassa, la carn i el mig ou en un bol. Afegir-hi una mica de sal i pebre. Amassar-ho amb les mans i barrejar-ho tot. Dividir la massa en 2 parts i donar-los forma d’hamburguesa. Afegir un rajolí d’oli, embolicar-les i guardar-les a la nevera perquè agafin consistència, almenys una hora.

PANET
Ingredients per a dues persones: 

        La massa:

  •  150 grs. farina de força tamisada
  • 1,5 grs. de llevat sec
  • 7 grs. mantega
  • 1/2 ou batut
  • 1/2 culleradeta de mel  
  • 45 grs. de llet
  • 35 grs. d’aigua

         Per la part de fora dels panets: 

  • 1/2 ou batut
  • llavors de sèsam

Elaboració:

Posar tots els ingredients en un bol i amassar amb les mans fins que tots els ingredients estiguin integrats i la massa es desenganxi, treure-la del bol i acabar d’amassar sobre una superfície enfarinada. Untar un bol amb oli i deixar-hi reposar la massa tapada amb paper film en un lloc càlid i lluny de corrents durant 1 hora o fins que gairebé tripliqui el seu volum.

Passat aquest temps, amassar un parell de minuts més sobre una superfície enfarinada per eliminar l’aire que ha agafat i dividir-la en 2 porcions. Fer-ne boles i les aixafar-les una mica, posar-les sobre la safata del forn, tapar-les amb un drap i deixar-les reposar fins que pugin i dupliquin el seu volum. Després, pintar-les amb ou, fer-hi un tall molt prim i poc profund en forma de creu i tirar-hi sèsam per sobre.

 Posar a la mateixa safata del forn un bol amb aigua, introduir-la al forn a 220º i deixar coure durant uns 18 minuts aproximadament.

SALSA BARBACOA CASOLANA
Ingredients per a dues persones:

  • 2 cullerades d’oli
  • 1 ceba petita tallada fina
  • 3 culleradetes de vinagre de vi negre
  • 1 cullerada de sucre moreno
  • 80 ml de tomàquet natural ratllat
  • 2 culleradetes de salsa worchestershire
  • 2 culleradetes de salsa de soja

Elaboració:

Escalfar l’oli en una paella, fregir la ceba fins que estigui lleugerament daurada, afegir-hi la resta d’ingredients i deixar coure a foc lent durant uns 10 minuts. Triturar-ho i deixar-ho refredar.

 

 

 

 

 

Presentació:

Nosaltres ens les hem menjat acompanyades de formatge i ceba sofregida però també es poden servir amb enciam i altres verdures.

 

5 comentaris

Filed under Cuina

Cinco días sin Nora

Vaig veure aquesta pel·lícula mexicana al Festival de Cinema Jueu de Barcelona i em va encantar. Una dona jueva se suïcida, però abans ha maquinant un pla perquè l’home de qui es va divorciar 20 anys enrere, l’hagi de vetllar durant 5 dies. D’entrada pot semblar un drama però no ho és. El que comença com una comèdia negra tronxant, acaba amb una reflexió agredolça sobre la vida, la mort i l’amor, ironitzant pel camí sobre la religió. Els actors estan genials, sobretot l’ex-marit (Fernando Luján). Tant de bo fóssim capaços de mirar la mort a la cara i riure’ns-en de tant en tant, és un exercici alliberador.

2 comentaris

Filed under Pel·lícules

Risotto de verdures

Whole Kitchen en la seva Proposta Salada per al mes de juny ens convida a preparar tot un clàssic de la cuina tradicional italiana, un Risotto de verdures

Ingredients per a dues persones:

  • 750 ml de brou vegetal
  • 60 g de mantega sense sal
  • 1 gra d’all molt picat
  • 1 ceba picada molt fina
  • 75 g de pastanaga trossejada
  • 75 ml de vi blanc sec
  • 200 g d’arròs per risotto
  • 50 g de mongetes verdes trossejades
  • 50 g d’espàrrecs verds trossejats
  • 50 g de pèsols
  • sal i pebre negre
  • 1 cullerada d’alfàbrega fresca
  • 40 g de parmesà acabat de ratllar 

        Per al brou:

  • 2 patates
  • 2 cebes
  • 2 porros
  • 2 pastanagues
  • 2 naps
  • 1 branca d’api
  • 3 tomàquets cherry
  • 1.5 litres d’aigua

Preparació 

Per fer el brou cal posar totes les verdures tallades grosses en una olla, abocar-hi 1,5 litres d’aigua, afegir-hi una mica de sal i fer-ho bullir a foc lent durant 20 minuts. Retirar el brou del foc i deixar-lo refredar una mica, a continuació, colar-lo sobre un bol, pressionant bé les verdures amb una cullera.

Posar el brou a foc lent per mantenir-lo calent però sense que arribi a bullir.

Fondre la meitat de la mantega en una cassola  i afegir-hi l’all, la ceba i la pastanaga. Coure a foc lent durant uns 5 ó 10 minuts fins que la ceba estigui tendra i transparent. Afegir el vi, apujar el foc i deixar que bulli fins que pràcticament s’hagi evaporat. En aquest moment, afegir l’arròs, remenar i deixar fins que quedi sec i s’hagi impregnat bé de mantega.

Afegir el brou poc a poc, sempre remenant amb cura i esperant que l’arròs absorbeixi gairebé tot el líquid abans d’afegir-ne més. No ha de bullir amb força ni tampoc ha de quedar massa sec.

Passats 5 minuts de cocció de l’arròs, afegir les mongetes tendres, els espàrrecs i els pèsols i deixar cuinar fins que les verdures estiguin al punt i l’arròs cremós però al dente.

Afegir sal i pebre al gust, incorporar la mantega i les herbes i remoure amb delicadesa. Seguidament incorporar el formatge i remenar novament amb delicadesa. Tapar la cassola i deixar que el risotto reposi un parell de minuts abans de servir.

Es pot servir a part una mica de brou per si es prefereix més deslligat i també una mica més de formatge.

4 comentaris

Filed under Cuina

La meva olimpíada personal

No sóc una persona metòdica, ordenada, constant, coherent i aquestes coses. Quan escric, faig un esforç de síntesi brutal, no m’agrada enrotllar-me (cosa que no vol dir que no ho faci sovint). I ara he d’explicar una cosa que em preocupa i que m’acompanyarà la resta de la meva vida i no sé per on començar. La cosa es diu escoliosi idiopàtica i és una deformació de la columna vertebral. Tot i que l’he tingut tota la vida i fins i tot vaig portar un corsé durant 3 anys de la meva infantesa i adolescència, feia molt temps que vivia fent veure que havia desaparegut. Fins que l’altre dia un osteòpata que em va visitar em va fer tornar a la realitat quan em va recordar que “la cosa” segueix aquí i que, a més, ha empitjorat força. Per tant, si vull pal·liar els estralls que aquesta desviació està causant i causarà amb els anys al meu cos, m’he d’aplicar i deixar el caos per una altra reencarnació: he de fer uns exercissis correctius cada dia de la meva vida de forma metòdica i valenta. Després d’un mes d’enfadar-me, dramatitzar i plànyer la meva sort, he decidit que ha arribat el moment de començar a buscar-hi la part positiva i he descobert que existeix: tinc la possibilitat de lluitar contra “la cosa”! I no em sembla poc. Només he de fer l’esforç de no oblidar-me’n. Com em va dir l’osteòpata: ara comença la meva olimpíada personal!

4 comentaris

Filed under Filosofades